Història

La pràctica inexistència de polítiques socials i urbanístiques fins als anys 80 al Casc Antic va comportar una gran degradació de l’entorn que s’ha anat pal·liant amb successives intervencions no absentes de controvèrsies.

La degradació del barri va arribar al seu moment culminant durant la dècada dels 80, un cop es va haver produït l’èxode de la població amb major capacitat econòmica. D’aquesta època daten mobilitzacions veïnals que s’oposaven a les operacions d’esponjament al barri. Així mateix, es desenvolupà un teixit associatiu i reivindicatiu des de diversos fronts.

És en aquest context que neix Eicascantic, inicialment com una escola d’adults sota el paraigua de l’Associació de Veïns del Casc Antic de la qual es va independitzar l’any 1988, constituint-se com a entitat amb personalitat jurídica pròpia.

El primer nom de la nostra entitat va ser el d’Associació per a l’Animació i Formació de Persones Adultes del Casc Antic (AFPACA). L’Associació contribuïa amb les lluites socials dels veïns i veïnes des de les aules, conjugant la formació i l’activisme social amb l’orientació d’escola popular.

En aquella primera etapa, Eicascantic va realitzar un programa formatiu de persones adultes, però sobretot va fer germinar la concepció horitzontal de l’aprenentatge i l’apoderament de les persones al marge de la condició social o de la situació de desigualtat palesa, construint una organització horitzontal lligada al territori. Els coneixements acadèmics eren el pretext per tal d’apropar les persones als continguts socials i a la dimensió política de la ciutadania. La formació i la participació eren concebudes com a estratègies per a la transformació, i actualment encara són vigents en el nostre ideari. Si bé en un principi l’oferta formativa anava des de nivells d’alfabetització fins al graduat escolar, la crisi de població del barri i els canvis en l’àmbit educatiu van fer que a finals dels 90 la nostra associació abandonés els nivells formatius de graduat escolar i en mantinguessin els de formació bàsica (alfabetització i neolectora).

L’entitat s’ha anat adaptant constantment als canvis que es produeixen tant a nivell de barri com de ciutat. Cal destacar la situació específica al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera com a punt d’arribada i primera residència de la població emigrada d’altres països a Catalunya. El creixement de la població nouvinguda al llarg dels anys ha anat modificant les nostres actuacions en funció de les necessitats detectades.

Des de l’inici es va insistir en la necessitat d’oferir un projecte integral a les persones nouvingudes. Aquest objectiu es concreta en la complementarietat d’un servei d’immersió sociolingüística amb els serveis oferts per un mediador intercultural responsable del servei d’informació, assessorament, acompanyament i mediació. Amb els anys, i a mesura que ha crescut el projecte, han anat emergint noves necessitats i noves iniciatives com a resposta a aquestes necessitats, adreçades a col·lectius específics, com és el projecte Ta-axira adreçat a menors migrants no acompanyats.

L’any 2001, en línia amb l’adequació d’objectius i estratègia d’actuació per donar resposta a les noves necessitats del Casc Antic, es van modificar els estatuts de l’entitat i es va adoptar el nom actual: Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (Eicascantic).