Des de l’aprenentatge de les llengües vehiculars (castellà i català) i la formació instrumental bàsica, la nostra entitat vol promoure pràctiques emancipadores i progressistes que permetin que els alumnes facin valer els seus drets com a ciutadans actius.
Educar és una pràctica política. L’educació mai és neutra perquè les pràctiques educatives involucren valors que reprodueixen, legitimen i qüestionen o transformen les relacions de poder.
Fonamentem la nostra pràctica en els pilars de l’educació popular inspirada en el pensament de Paulo Freire (2008)[1]:
Compartim amb Freire que el coneixement de la realitat no és un acte individual ni merament intel·lectual. Conèixer el món és un procés col·lectiu, pràctic i que involucra diferents formes de saber: la consciència, el sentiment, el desig, la voluntat i el cos.
Subscrivim la famosa frase:
«Nadie lo conoce todo ni nadie lo desconoce todo; nadie educa a nadie, nadie se educa solo, los hombres se educan entre sí mediados por el mundo»[2].
La metodologia que es fa servir a classe i que marca la nostra manera de fer es caracteritza pels fets següents:
[1] Freire, P. (2008) Pedagogía de la autonomía: saberes necesarios para la práctica educativa. Siglo XXI Argentina Editores, Argentina
[2] Freire, Paulo (1972). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI Argentina Editores, Buenos Aires (Argentina)