Formació

Des de l’aprenentatge de les llengües vehiculars (castellà i català) i la formació instrumental bàsica, la nostra entitat vol promoure pràctiques emancipadores i progressistes que permetin que els alumnes facin valer els seus drets com a ciutadans actius.

Filosofia pedagògica

Educar és una pràctica política. L’educació mai és neutra perquè les pràctiques educatives involucren valors que reprodueixen, legitimen i qüestionen o transformen les relacions de poder.

Fonamentem la nostra pràctica en els pilars de l’educació popular inspirada en el pensament de Paulo Freire (2008)[1]:

  1. Educar és conèixer críticament la realitat.
  2. Educar és comprometre’s amb la utopia de transformar la realitat.
  3. Educar és formar subjectes en aquest canvi.
  4. Educar és diàleg.

Compartim amb Freire que el coneixement de la realitat no és un acte individual ni merament intel·lectual. Conèixer el món és un procés col·lectiu, pràctic i que involucra diferents formes de saber: la consciència, el sentiment, el desig, la voluntat i el cos.

Subscrivim la famosa frase:

«Nadie lo conoce todo ni nadie lo desconoce todo; nadie educa a nadie, nadie se educa solo, los hombres se educan entre sí mediados por el mundo»[2].

La metodologia que es fa servir a classe i que marca la nostra manera de fer es caracteritza pels fets següents:

  • Reconèixer que tothom té “cultura”, encara que no es tinguin titulacions o cultura acadèmica.
  • Les relacions entre professorat i alumnat no poden ser autoritàries. El procés d’aprenentatge es basa en el diàleg (aprenem els uns dels altres). La funció de la persona docent és coordinar i facilitar el procés d’aprenentatge.
  • Els processos formatius han de posar les condicions per refer i adequar el projecte vital que al llarg de la vida anem replantejant amb l’ajuda dels Perquè això sigui possible cal un clima de diàleg, però també d’acceptació de compromisos, d’esforç mutu i de col·laboració.
  • Cal respectar i normalitzar les diferències, participar de la construcció d’una ètica intercultural que s’ha d’aprendre i treballar a l’aula.
  • Treballem des de l’aula per construir la felicitat. La felicitat pròpia ha de ser compatible amb la dels altres, compartible (comunicar-la) i cooperativa (no pots ser feliç si les altres persones són desgraciades).

[1] Freire, P. (2008) Pedagogía de la autonomía: saberes necesarios para la práctica educativa. Siglo XXI Argentina Editores, Argentina

[2] Freire, Paulo (1972). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI Argentina Editores, Buenos Aires (Argentina)