Metodología - Principis

La metodologia de treball que desenvolupen a EICA, i que marca la nostra manera de fer, és basada en la transversalitat dels 4 eixos de treball de l’entitat: acollida, mediació, participació i formació. I encara que la formació és la part més visible del projecte, els altres tres eixos són bàsics per a aconseguir una ciutadania activa, i per això tenen un paper fonamental a l’entitat, hi són sempre presents, més enllà del treball a les aules.

Les metodologies utilitzades per a desenvolupar els diferents projectes són les següents:

Adaptabilitat i flexibilitat

Els itineraris formatius i les accions dues a terme es adapten a les necessitats dels usuaris de l’entitat. Aquest es un fet diferenciador i significatiu ja que permet un aprenentatge constant, al mateix temps que respecta els temps de cada persona, ja que hi ha períodes d’inscripció trimestralment i els grups són oberts.

Aprenentatge dialògic

L’aprenentatge basat en la participació i el diàleg és la metodologia que guia la nostra pràctica formativa i es caracteritza pels fets següents:

1.Reconèixer i valorar que tothom té “cultura”. Encara que no es tinguin titulacions, instrucció o cultura acadèmica, la gent sap moltes coses i té habilitats.

2.L’Aprenentatge basat en el diàleg. Les relacions entre professorat i alumnat no han de ser autoritàries, sinó que s’ha d’establir una relació basada en que aprenem els uns dels altres. La funció del docent es guiar i facilitar el procés d’aprenentatge.

3.Un Aprenentatge de qualitat. Acceptar i partir del diàleg no significa perdre el temps, sinó aprendre d’una altra manera. Es a dir, aprendre en grup, amb una comunicació entre els companys on apareixen els coneixements instrumentals bàsics (gramàtica, vocabulari, ...).

4.Incorporar en l’àmbit formatiu els replantejaments dels projectes de vida dels aprenents per tal de poder refer-los i adequar-los en la mesura que ho necessitin dins d’un clima de diàleg i també d’acceptació de compromisos, d’esforç mutu i de col·laboració.

5.Respectar i normalitzar les diferències a través de la participació en la construcció d’una ètica intercultural, que s’ha de poder aprendre i treballar a l’aula.

6.Construir la felicitat a través de les condicions que han de crear els processos formatius.

7.Transmetre els valors de cooperació i solidaritat. Ambdues són valors ciutadans i, per tant, han de formar part de qualsevol educació. No és pot parlar de cooperació individual, si l’espai educatiu com a conjunt no coopera ni és solidari amb la problemàtica social.

8.Creure en la transformació possible. Els espais educatius han de participar en la transformació positiva de la societat i de la vida de les persones.

Avaluació Holística.

El mètode d’avaluació que utilitzarem, té com a finalitat valorar l’eficàcia de les nostres accions formatives, d’informació, orientació i assessorament.

El model permet el disseny d’un pla d’avaluació sistemàtic i rigorós, que consisteix en respondre als cinc interrogants bàsics que afecten a l’avaluació de forma integrada, tot encreuant les respostes i elaborant un engranatge d’estratègies avaluatives que cobreixen la totalitat del procés de formació i de l’atenció dels usuaris.

Els interrogants són:

a) Per a qui avaluo? Destinatari de les avaluacions

b) Què avaluo? La satisfacció del participant ila consecució dels objectius dels participants, així com la satisfacció dels col·laboradors

c) Qui avalua? Els participants i els col·laboradors

d) Quan avaluo? Abans, durant i al final de l’intervenció

e) Com avaluo? Mitjançant un test de satisfacció, una prova de nivell i un qüestionari d’observació sistemàtica.

 Altres mesures pràctiques i metodològiques

• La promoció de la comunicació com a factor clau per a la millora. La comunicació fluida i amb confiança a tres bandes (col·laborador – coordinadora – alumne) ofereix un feed-back constant i permanent que permet millorar la pràctica educativa i l’aprenentatge. Es converteix en el sistema avaluatiu més directe del projecte.

• Entrevistes. L’entrevista individual és l’eina que utilitzem per recollir el màxim d’informació sobre la persona i conèixer amb profunditat els motius de la seva demanda. Només d’aquesta forma es pot determinar un diagnòstic específic sobre la situació de la persona per tal de, després, poder dissenyar un itinerari que inclogui els passos que cal seguir per a resoldre la situació o demanda plantejada.

• Dinamisme. L’atenció ha d’estar oberta a les diferents realitats que presenten els usuaris, i també tenir la capacitat d’adaptar-se als recursos que aquests tenen, per poder dissenyar i decidir la millor estratègia per donar resposta a les diferents problemàtiques que tenen en el moment de la sol·licitud.

• Treballar l’autonomia. El procés d’autonomia de les persones requereix d’un procés d’aprenentatge i d’un acompanyament. No es tracta de resoldre problemes o situacions sinó de fer costat a les persones en el seu procés de desenvolupament d’habilitats i competències en el dia a dia de la seva vida a la nova societat d’acollida.

• Coordinació. Consisteix en treballar en coordinació amb els altres projectes actius de l’entitat, i amb els altres professionals de la mateixa.

• Educació integral, on es treballen no solament aspectes com l’aprenentatge instrumental, sinó també uns altres aspectes com valors, convivència, interculturalitat i sobretot socialització a la societat d’acollida.

• Intervenció Sistèmica. Tot els elements dels projectes i les seves línies d’actuació es duen a terme de forma conjunta i simultània. Això permet optimitzar recursos al mateix temps que permet una gran flexibilitat i adaptar-se a cadascun dels participants.

• Investigació–acció participativa. Com a metodologia d’avaluació constant dels projectes, és una eina molt útil per a poder adaptar-se als participants i assolir els objectius que es plantegen.